En el capítol anterior ens vam quedar descansant i inspirant-nos entre els llibres de l’Espai Quera. Ara ja amb l’energia renovada, i amb moltes noves idees per recórrer el país, seguim el nostre passeig pels establiments més antics de la ciutat.
Al mateix carrer Petritxol ens espera una que altra dolça temptació. La Granja Dulcinea, un establiment que serveix xocolata calenta i xurros, a més d’una gran selecció de rebosteria casolana, croissants, ensaïmades, melindros, etc., porta des de l’any 1941 saciant als més llaminers. El saló és molt acollidor, amb aire tradicional i aroma de xocolata.
Sortint del dolç carrer Petritxol trobem a mà esquerra l’omnipresent Rambla. Seguim estant al Barri Gòtic, ja hem visitat molts llocs singulars sense ni tan sols haver recorregut un quilòmetre sencer.
Continuem cap a la dreta, pel carrer Portaferrissa que ens condueix directament a la catedral. Entre botigues de grans marques internacionals val la pena parar un moment per mirar cap amunt. Les façanes en aquest carrer amaguen molts tresors arquitectònics i molts detalls esculpits en pedra que sovint passen desapercebuts entre tot el bullici.
Voregem la zona monumental entre la catedral i les muralles romanes i en pocs minuts arribem a la plaça Sant Jaume, la gran esplanada on es troben els edificis de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Des d’aquí, girant a mà esquerra, entrem en una autèntica joia del shopping històric, el carrer Llibreteria. Prepara’t, perquè podria semblar un carreró devorat per botigues de souvenirs barats, inundada per turistes que recorren el nucli antic entre la Rambla i el barri del Born, però no! Aquí veuràs locals que segueixen sent els mateixos des de temps remots.
Un d’ells és la Pastisseria Santa Clara, oberta el 1843 ofereix una infinita varietat de bombons i rebosteria casolana. Pots prendre alguna cosa en una de les petites taules. Queda’t un moment admirant la vitrina plena de postres deliciosos. Sigui quina sigui l’època de l’any en que la visitis trobaràs alguna cosa especial. A l’hivern llueixen aquí els torrons, a la tardor els panellets. A l’abril l’especialitat són les rosquetes de Sant Jordi que es fan aquí des de fa seixanta anys per la festa del llibre i les roses. Hi ha licors, vins, coques i mossets.
Des d’un racó treu el cap una figura de la santa que li va donar el nom, posant humilment. Una de les virtuts de Santa Clara era la humilitat i la modèstia, cosa que sembla una contradicció, perquè aquí ens envolten incomptables temptacions. Recomano provar el croissant de xocolata, d’una mida improbable i escandalosament farcit de xocolata.
Just al costat es troba el bar Brusi, un local on el temps es va aturar en els anys setanta. Amb un senzill mobiliari de fusta que avui en dia de nou està de moda, i unes rajoles de suaus colors marrons i verds que porten el típic estampat psicodèlic de l’època. Sembla un lloc amb pinta “vintage”, però no aparenta res. Sense pretensions i amb molt de caràcter segueix existint en ple centre de la ciutat. Pots prendre una bona orxata per refrescar-te a l’estiu, o un plat dels seus famosos calls a un preu raonable.
Seguim per aquest carrer i es converteix en la Baixada de Llibreteria, com si el carrer fos un tobogan enorme ple d’aparadors i entreteniment com ara una curiosa botiga de sabates que ofereix una àmplia gamma de sabatilles i xancletes o una papereria preciosa que més aviat sembla un antiquari.
Una mica més avall, veiem a mà esquerra una altra placa de bronze, és de la Cereria Subirà, una impressionant botiga de veles que funciona des de finals de l’s.XVIII. Convida a aturar-se davant els seus grans aparadors i admirar la col·lecció de temporada exposada al seu interior. A l’estiu hi ha espelmes en forma d’estrelles i petxines de mar. A la tardor, quan les fulles cauen dels arbres, acaben aquí convertides en espelmes de colors i formes hiperrealistes. L’interior de la botiga és un escenari meravellós. Entra, no et quedis fora. Porta aquí des de l’any 1761 i segueix sorprenent amb les seves creacions.
A la petita placeta al costat de la parada del metro, on la gent va i ve i el soroll del trànsit de la via Laietana ensordeix, ens quedem mirant l’entrada de la fabulosa Pastisseria La Colmena i de sobte tot el bullici desapareix. Una vistosa placa de bronze anuncia el seu prestigi des de l’entrada. Porta des de la meitat de la s. XIX temptant de lluny amb la seva olor de pastes acabades de fer.
Aquí et recomano provar una trufa de xocolata: una boleta de mida considerable que t’omplirà la boca i el cor d’un sabor profund. Ideal per acabar aquesta ruta amb un immillorable gust de boca.
Per a més informació sobre establiments emblemàtics de Barcelona i Catalunya pots consultar aquesta web.
