Si vols saber més sobre el gran passat industrial de Catalunya i descobrir com era realment una colònia obrera del S.XIX, et proposo acostar-te al poble d’Esparreguera, als voltants de Barcelona, i visitar la Colònia Sedó i el seu museu .
Alllá, a més d’observar la grandesa del seu passat, podràs conèixer i comprendre millor la vida en una colònia i l’evolució industrial de Catalunya.
La Colònia Sedó va ser una de les majors empreses espanyoles dedicades al tèxtil, en concret al cotó, del segle passat. Va ser l’única empresa que va utilitzar una turbina hidràulica de 1400 cv, que va construir un aqüeducte (si, si, un aqüeducte) i que va crear una colònia obrera totalment autosuficient per als seus treballadors, arribant així a convertir-se en l’empresa més gran i amb major activitat d’Espanya en aquella època.
Va ser fundada el 1846 i va mantenir la seva activitat fins al 1980. Després del tancament de la fàbrica, la part industrial va ser venuda per parts a diferents empreses i la colònia obrera va quedar força abandonada.
Des d’aleshores, el gran espai industrial de la Colònia Sedó ha passat a ser un polígon industrial obert amb molta vida on es troba el museu i on tenen activitat diferents empreses.
Pel que fa a la part obrera, actualment està una mica deteriorada ja que, INCASOL, va decidir llençar una part de les antigues cases per construir-ne de noves i millorar la zona l’any 2006, però només es va realitzar el primer pas i la resta es va quedar en una intenció.
Això no vol dir que, si visites ara la colònia no puguis descobrir i saborejar la seva grandesa del passat, tot el contrari, si visites la colònia i passeges per la part del polígon, podràs observar molts detalls de la seva història i funcionament, com les grans naus de filatura i tissatge, una xemeneia de forma helicoïdal, un canal, les antigues oficines, la bàscula situada a l’entrada del recinte industrial,… A més de l’aqüeducte!. I a la part obrera també podràs veure, entre altres coses, l’antiga església dels treballadors, algunes de les seves cases i l’antic restaurant.
Una mica d’història
Miquel Puig i Catasús va ser el fundador de la colònia. Ell era un empresari català amb una petita fàbrica tèxtil situada a la ciutat de Barcelona que el 1846 va decidir, com moltes altres empreses en aquell moment, traslladar-la als afores de la ciutat buscant un lloc on:
- Créixer. A la ciutat no hi havia prou espai per seguir creixent físicament.
- Utilitzar l’energia hidràulica. Als afores de les ciutats trobem diferents rius dels quals podem aprofitar l’aigua per generar l’energia que necessita l’empresa.
- Disposar de mà d’ obra. A les afores de les ciutats l’activitat principal era el camp, per la qual cosa, disposar de mà d’obra barata era més senzill.
A Esparreguera va trobar el lloc ideal. Va trobar una gran esplanada al costat del riu Llobregat, on ja hi havia un molí de farina, en funcionament des de l’època medieval, que havia construït un canal i un embassament per aprofitar l’aigua del riu: “El Molí de Can Broquetes”.
L’empresa va créixer ràpidament però, el 1863, Miquel Puig va morir i el seu fill, Josep Puig i Llagostera, el va substituir. Josep Puig estava a Londres estudiant fins aquell moment, era enginyer amb una ment oberta que tenia grans idees per a l’empresa. Ell va ser qui va idear els primers habitatges per als treballadors, va ampliar la fàbrica, va construir un pont per unir la colònia amb altres poblacions i va projectar un aqüeducte i un embassament per aconseguir més energia i engrandir l’empresa encara més.
Per desgràcia, va morir de forma prematura el 1880 i no va poder veure la seva obra acabada. Després de la seva mort, Antoni Sedó Pàmies, administrador en aquell moment de l’empresa, va agafar el comandament i va aprofitar els diferents projectes creats per Llagostera i va ser ell qui va culminar la colònia obrera, construint més habitatges, creant més serveis i proporcionant-los un lloc autosuficient. En aquells anys es va construir l’església de la colònia, la sala d’actes, un petit restaurant, les escoles…
Després de la mort d’Antoni Sedó, el 1902, els seus fills el van substituir seguint els seus passos i va ser després de la Guerra Civil quan la colònia obrera va arribar al seu màxim esplendor i creixement, però va ser alhora quan va començar la gran crisi del tèxtil que es va incrementar a partir dels anys 1970 (just quan l’empresa va patir una gran inundació causada pel creixement del riu Llobregat) i passats 10 anys l’empresa va tancar definitivament, deixant la colònia “abandonada” fins als nostres dies.
El Museu
A la part industrial, a l’antiga nau de filatura de l’empresa, actualment trobem el Museu de la Colònia Sedó, seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), on es poden realitzar visites guiades tant a l’interior del museu, com arreu del polígon.
En ell, a més de conèixer i entendre millor l’evolució de la fàbrica, podem observar tots els detalls del polígon i la zona obrera, conèixer anècdotes i històries dels treballadors, observar una exposició sobre la història de la colònia, conèixer millor els seus telers i sorprendre’ns entrant dins la turbina de 1400cv o descobrint els túnels subterranis per on passava l’aigua.
Per la qual cosa si visiteu la Colònia, ¡no podeu deixar de visitar el seu museu!.
