Les festes populars
Quan s’acosta l’estiu a Barcelona, comencen a aparèixer en el calendari totes aquelles festes Majors dels diferents barris i districtes. S’organitzen balls i música en viu, dinars populars i barres de beguda al carrer, i el més important, és el temps i l’espai per a les tradicions de la cultura popular.
Normalment és de dia quan surten a fer un volt els personatges més entranyables de tota la comparsa folklòrica. Acompanyats per una orquestra d’instruments típics, ballen alegrement donant voltes. Els Gegants són grans figures d’aspecte humà, fetes a mà de cartró pedra en la seva part de cap i tors. Es sostenen damunt d’una estructura de fusta que els dóna estabilitat i deixa espai per a la persona portadora de tot aquell colós. Arriben a mesurar fins a diversos metres d’alçada per això fàcilment els distingeixes entre la massa.
M’agradaria saber què se sent al portar un dels gegants, diuen que sobretot és qüestió d’equilibri. Sona raonable, tenint en compte que de vegades es carrega a sobre, tres o quatre vegades el teu propi cos. El més divertit de tot l’espectacle són els petits peus del portador que sobresurten sota el vestit llarg de la figura. Recorden que hi ha una persona carregant aquell cos enorme sobre de les seves braços. I la màgia no està sol en aixecar-lo i passejar-se pels carrers, si no en carregar-lo ballant i donant voltes, amb tot el seu pes damunt i gairebé sense veure bé el que tens davant.
Representen a la societat
Cada barri té els seus propis gegants, inspirats en persones o col·lectius que per una raó o una altra van marcar la història i el caràcter de barri. Per exemple al Poble-sec, el barri on jo visc, hi ha un cambrer ben vestit amb camisa i armilla, amb una ampolla de cava a la mà, sempre preparat per servir a la propera copa. Veiem també una vedette com acabada de sortir d’El Molino, el famós cabaret de l’paral·lel. L’acompanya un barceloní ric i elegant, client dels cabarets, que en una mà porta flors per a l’artista i en l’altra amaga un regal més valuós: un collaret de perles.
Quan les festes acaben es guarden en els centres cívics, exposats com una representació del barri. Amb la seva aparença expliquen històries i expliquen anècdotes. La seva indumentària ens diu molt del seu estatus social. Els reis, governadors i altres sobirans porten a les seves mans rotllos de paper (contractes i acords signats) o directament una arma, per mostrar el seu poder. Els burgesos van sovint equipats d’objectes típics de la moda a l’època: bosses, mocadors, ventalls i barret. A vegades és fàcil endevinar d’on vénen o a quin barri pertanyen. Alguns són molt somrients i simpàtics, altres semblen enfadats o tenen cara de dolents.
Per a totes les generacions
Els més petits també volen participar, per això al llarg de les últimes dècades van començar a sorgir versions petites dels Gegants més emblemàtics, anomenats Gegantets. Així no només es conserva la tradició sinó que es fa participar a tothom. Els adolescents i els avis, els nens i els adults. És una activitat en la qual es participa amb orgull i ganes.
Aquest és un aspecte que m’agrada molt de Barcelona (i Catalunya en general), aquí la cultura popular és viva, diversa i no té edat. Em fascina que una tradició es mantingui entre totes les generacions.
Origen
Els primers Gegants a Catalunya apareixen documentats ja al voltant de al segle XV en relació amb la Processó de Corpus Christi. La geganta, com a representació femenina apareix un segle més tard.
En l’època del modernisme català, quan la ciutat de Barcelona renaixia com a ciutat moderna, es van començar a introduir com a peça principal de les festes amb la intenció de reforçar la identitat nacional gràcies a les tradicions de la cultura popular.
La Casa dels Entremesos
Si no tens l’oportunitat de veure’ls en viu en una de les comparses, hi ha un lloc secret on visitar-los fora de les dates festives. La Casa dels Entremesos alberga la major part de Gegants de Barcelona. L’amable senyor encarregat sempre està disposat a explicar detalls i comptar secrets de la casa de la cultura popular.
Els Gegants són la meva tradició preferida de totes les que hi ha a Catalunya. Em fascinen i em desperten tendresa. Sempre quan puc, els vaig a veure en diferents ocasions al llarg de l’any, segueixo el seu calendari d’activitats i m’uneixo als actes festius. Cada vegada il·lusionada com si fos la primera. Somric quan apareixen, com si es tractés d’una banda mítica de rock, m’encanten!
No importa les vegades que els hagi vist, cada vegada em diverteixo com una nena, ja que a la fi i al el cap és fàcil sentir-se així a la banda d’un autèntic gegant.
